'No era lluny ni difícil', Joan Margarit

No era lluny ni difícil
Joan Margarit
Editorial Proa
1ª edició, octubre de 2010
Gènere: Poesia
111 pàgines
ISBN: 9788475881812

Tot i que Joan Margarit és un dels nostres poetes més reconeguts, haig de dir que No era lluny ni difícil m'ha semblat un poemari més aviat fluix. En aquest llibre trobem quatre grans temes que es van creuant durant tota la lectura: l'amor, el silenci, la vida i el temps. Tots, en realitat, formen part d'una mateixa reflexió i d'un mateix punt de vista: la veu del poeta ens explica que ha arribat a vell i que mira l'horitzó de la mort (no estava tan llunyana i no era tan difícil arribar-hi), mentre comença a fer balanç del temps viscut, del silenci que provoca la soledat i de les diferents circumstàncies que es donen en l'amor i la sexualitat

Encara que la poesia de Margarit es caracteritza per ser accesible a tots els lectors, ben al contrari de complexitats, en No era lluny ni difícil m'he trobat uns poemes massa obvis on els sentiments apareixen, pel meu gust, de forma massa explícita. És a dir, no hi ha gaire joc retòric, sinó que es tracta d'una poesia molt nua i, sobretot, amb excesives repeticions d'idees. Els quatre temes centrals van recorrent tot el poemari i són present en cadascuna de les peces: varia lleugerament la forma de dir-ho, però en essència tot sona al mateix: l'amor, la vellesa, la mort i la soledat una i altra vegada. Precisament, la senzilla d'aquests versos és el que fa que els poemes siguin petits missatges ja desxifrats i llestos per ser compresos sense cap mena d'esforç per part del lector. I, en cas de dubte, en els següents poemes Margarit recuperarà reflexions ja plantejades (i resoltes).

Probablement el poema de la contraportada (Tancant l'apartament de la platja) sigui el més interessant de tots i és així perquè se'ns presenta com una peça independent de la resta del poemari. Aquí no apareixen les esmentades repeticions i fins i tot és més important el que suggereixen els versos que el que diuen. En Tancant l'apartament de la platja, Margarit ens descriu una imatge, però en realitat ens està obrint la finestra d'un món personal, i presumiblement dramàtic, que només nosaltres, els lectors, podem imaginar. I aquí és on es mostra el millor Margarit.